Ens hem acostat a diferents bars i restaurants de VdM per conèixer de primera mà què pensen del tancament de 15 dies

  •  

Ens hem acostat a diferents bars i restaurants de VdM per conèixer de primera mà què pensen del tancament de 15 dies

En Toni, gerent del bar cafeteria Navas. Ho pot dir més alt, però no més clar: “El tancament suposa incertesa econòmica, pèrdua de clients”. Recull el sentiment més o menys generalitzat  dels restauradors de Vilsassar de Mar, que hem entrevistat, afectats per la mesura de tancament, decretada per la Generalitat, dels seus establiments per, com a mínim, 15 dies. Per tant, és dibuixa, d’entrada, la Castanyada més atípica que es recorda. És una opció de negoci més que perden, clarament, per la Covid 19.

Hem volgut fer un recorregut per parlar amb alguns d’ells, per fer, des d’aquesta emissora, Vilassar Ràdio, la nostra, de modest altaveu de les seves queixes, per escoltar les seves raons i per fer de notaris de les seves solucions. El paisatge és dantesc. Carrers molt buits, terrasses plegades, cadires encadenades i persianes baixades. Un Vilassar de Mar amb menys (molta menys) vida. Això sí, elles i ells s’afanyen a fer menjar per què els clients s’ho puguin endur. On? A casa, clar. O al seu lloc de treball.

Comencem el nostre periple al barri de Barato. Entrem a Can Matias. En Carlos, el seu gerent, creu que la mesura proposada no es pot agafar per enlloc. Per a ell, es podia haver establert un sistema horari de tancament. Per evitar mals majors, en Carlos, que ja s’olorava el tancament, va evitar fer grans compres.

Des del Zamora, admet que, com a mínim, ell no ha de pagar lloguer. Això sí. No aixecar persiana vol dir que no entri a ni un sol euro.

Enfilem cap el mar. Ens aturem al Frankfurt Montevideo. En Fran, el seu responsable, pot arribar a entendre la mesura, però denuncia que l’hostaleria sempre rep. I es pregunta si al transport públic no hi pot haver contagi. Assegura que, encara no recuperats del primer confinament, arriba aquest segon cop tan dur. Lamenta que no rebin cap ajuda per part de l’administració. I l’stockatge? Part congelat i molt a les escombraries. Així de dur.

Deixem el Frankfurt Montevideo per dirigir les nostres passes cap a la cafeteria granja Navas. En Toni, el seu gerent, subratlla i insisteix que els bars i restaurants han estat fent les coses bé després de 86 dies tancats. Ells, per exemple, fumigaven cada nit el local. “Ningú ens ha preguntat res”, es lamenta. I dubta que l’hostaleria sigui l’únic sector que hagi de baixar persiana.Pel que fa al gènere acumulat, imaginació al poder. En el darrer confinament, per exemple, 15 kg de salsa bolonyesa envasats al bany maria.

Deixem la cafeteria granja Navas i ja som a la plaça de l’Era. Des del Favela, la Luciana, la seva gerent, es mostra indignada. Sense ajudes i sense que ningú de l’administració se’ls hagi adreçat. Això sí, diu, els impostos els haurem de pagar. Assegura que ells no poden fer teletreball. Moments de nervis. No saben què es pot fer amb els treballadors i treballadores i la Luciana lamenta que ara que es començaven a recuperar del confinament arriba aquest cop duríssim. “Més deutes”, lamenta.

Des del Favela remarquen el greuge que paga la hostaleria sempre, segons el seu entendre.

Ens plantem ara a la cerveseria Glops per seguir fent aquesta radiografia de la hostaleria a Vilassar de Mar. En Pep Molist, el seu gerent, entén la mesura fins a un cert punt. Per a ell, bars i restaurants sembla que tinguin tota la culpa. I sense cap ajuda. Lamenta que no hi hagi hagut cap mena de supervisió dels locals per veure quins complien les normatives. En Pep explica que l’stock, si no tens la sort, diu, de treure’l aquests 15 dies en forma de menjar per emportar, es llençarà. Ell té, ara mateix, 19 bidons de cervesa punxats. Si no la ven, a l’aigüera.

Ens acostem al mar, el nostre destí final. Saludem en Xavi Tomàs, gerent de l’Anxaneta. No entén, com els seus col·legues, la mesura de cap manera. I insisteix en què l’administració havia d’haver fet un seguiment dels restauradors que no complien les mesures. Ara, paguen, segons ell, justos per pecadors.

Des de l’Anxaneta recalquen que estem davant d’un sotrac econòmic brutal. Despeses, lloguers, proveïdors, impostos…. En Xavi Tomàs dubta, a més, que el tancament només sigui per a dues setmanes. No tenen infraestructura per suportar el menjar per endur. La feina pot caure, avisa, entre el 70 i el 80%.

Finalment, acabem el periple a la fonda restaurant Els Tres Lleons. El seu gerent, Alberto de León, tampoc es mossega la llengua.La seva família haurà d’anar menjant tot l’stock que tenien. Dubta que 15 dies s’allargui la mesura. Alberto de León dubta que molts negocis de la hostaleria  puguin aguantar aquest segon cop.

No volem acabar aquesta fotografia de Vilassar de Mar sense parar atenció a l’Atlàntida. El gerent del restaurant, Miguel Ferrer, ens confessa estar en estat de xoc, diu. “Com si se m’hagués mort un parent”. 70 famílies mengen del meu negoci repeteix un i altre cop.