Coneixem les joies arquitectòniques amagades del cementiri de Vilassar de Mar?

Als voltants de Tot Sants, els cementiris s’omplen de gent. És el moment anual en el qual rendim tribut als nostres familiars que ja no són entre nosaltres. Flors, làpides, escales i productes de neteja són el panorama habitual d’aquests dies. I gent, molta gent. Però, més enllà del recorregut que fem fins on són enterrats els nostres… aixequem la vista i contemplem les joies arquitectòniques que ens envolten? Els cementiris parlen. Són testimonis d’un temps i d’un art que ja no tornarà. Si anem a Paris, visitem el Pierre Lachaise, si som a Washington, segurament farem una visita a Arlington i si anem uns dies a Praga; és obligat visitar el cementiri jueu. Però… a Vilassar de Mar ens atrevim a alçar el cap?

El cementiri del nostre municipi és una autèntica joia modernista. Data de l’any 1822, quan el rei Carles III va exigir, mitjançant una llei, que els cementiris sortissin fora de les poblacions per qüestions d’higiene. Ampliat entre el 1841 i 1845, el cementiri de Vilassar de Mar ens rep amb una magnífica portalada. És obra de l’arquitecte Eduard Ferrés i en destaca el treball en forja de Joan Casanova i l’escultura d’Alfons Juyol que té un munt d’obres al barceloní cementiri de Montjuïc.

Travessant la magnífica portalada, Eduard Ferres havia dissenyat tot el perímetre, però les arques municipals del moment no van permetre culminar-ho, ens trobem un munt de panteons modernistes i escultures harmonioses. Destaca la figura d’una dona amagant el cap entre els braços. És obra d’Enric Clarasó. Un sepulcre que també crida l’atenció és el de la família dels naviliers Mir. Fet per Gaietà Buigas, conegut per ser l’autor del monument a Cristòfol Colom de Barcelona, culmina amb una escultura de l’artista Rafael Atché.

Altres sepulcres destacables són els de les famílies Gel, Guardiola (coneguts com els de Cal Negre; molts dels quals van ser alcaldes del nostre municipi) o la del notari Jaume Arús que va ser l’impulsor de l’Agrupació Catalanista de Vilassar de Mar. També trobem la tomba neogòtica de la família Roig on descansen Llorenç Roig Llenas i Rosa Carrau Ferrer o la de la família Casanova, de cal Nyol Gran, que van tenir una de les grans fàbriques tèxtils de Vilassar de Mar.

Al cementiri del nostre municipi, també descansen les despulles del canonge Jaume Almera; pare de la geologia catalana. Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils d’invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la confecció de mapes geològics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la província de Barcelona, a escala 1/100.000, publicat l’any 1887. També la tomba de la pintora naïf Carme Rovira que té la casa-museu a Vilassar de Mar i que es pot visitar cada primer diumenge de mes a les 12:00h del migdia.

El cementiri de Vilassar de Mar compte amb jardins monumentals, esquitxats per majestuosos xiprers, escultures modernistes i panteons que són història viva.

Notícies relacionades

Avís sobre la programació de Vilassar Ràdio
Vilassar Ràdio atura la seva programació habitual
Babord presenta la llista electoral per al 26-M
Presentació de la candidatura d’ERC-Gent per Vilassar de Mar